GIROSALUT Comunicació Castell-platja d'aro Girona

DESCOBREIX BAGAN, LA CIUTAT DELS 4.000 TEMPLES I PAGODES

VIATGES MÀGICS

15/05/2019


No és casualitat que Myanmar sigui coneguda com "el país de l'or". En tots els racons d'aquest Estat del Sud-est Asiàtic es poden trobar edificis religiosos dedicats a Buda i recoberts amb una fina làmina d'or, una decoració que deixa sense respiració als visitants que s'apropen per primera vegada al gran patrimoni arqueològic del país.
 
Però hi ha un lloc que, més que tots els altres, és capaç de sorprendre i meravellar: Bagan. Aquesta esplanada d'uns 40 quilòmetres quadrats alberga, gairebé una al costat de l'altra, més de 2.000 estructures entre pagodes, temples i monestirs. Un espectacle únic al món que en 2014 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat.
Bagan és, sens dubte, la ciutat turística per excel·lència. Està situada al centre del país, a la regió de Mandalay, i està banyada pel riu Irrawaddy, el més llarg del país. Crida Paguen sota el domini britànic, i també coneguda com Arimaddanapura ( "la ciutat que trepitja enemics"), Tambadipa ( "la terra del coure") o Tassadessa ( "la terra seca"), Bagan va ser la capital de diversos regnes antics a Myanmar.
 
Tant la família reial com els ciutadans comuns eren budistes devots i van erigir nombroses construccions religioses, amb inscripcions en lloses de pedra en què es descrivien les seves accions caritatives, una manera de fer mèrits i escapar així del samsara (el cicle de la reencarnació) i arribar al nirvana (l'objectiu final de la vida, l'estat en el qual s'obté l'alliberament del dolor).
 
En aquestes lloses es registraven, per exemple, granges i plantacions d'arròs que alguns devots van deixar com a donació, així com una sèrie d'advertències enviades als que tenien la intenció de causar mal a les donacions, que eren anomenats "blasfems" i que, per tant, no eren dignes d'adorar a Buda.
 
Al llarg del segle XII Bagan va ser coneguda com la terra de les quatre milions de pagodes. Fins que va ser conquerida per les forces del sobirà dels mongols Kublai Khan, el 1287, la zona va ser el centre d'una gran arquitectura religiosa.
 
Actualment, segons les estadístiques oficials, a Bagan els monuments identificables són 2. 217 i arriben gairebé al mateix nombre les piles de maons i de terra que no poden ser identificades.
Les principals estructures arquitectòniques històriques que es poden visitar a Bagan són dos. La primera és la pagoda (en llengua birmana, zedi), que té la forma d'una campana i es recolza en una estructura quadrada o octogonal de maons; en general té un pic lleugerament cònic en metall daurat, cobert amb una decoració en forma de paraigües sagrat (en birmà, HTI).
 
Sovint aquestes estructures es cobrien amb estuc i es decoraven amb talles fines. Les pagodes encara es construeixen per retre homenatge a Buda, per honorar a una persona notable o fins i tot per mantenir el record inesborrable d'una família important.
 
L'altra gran manera d'arquitectura que sobreviu a Bagan és el temple (en birmà, gu), que pot prendre una gran varietat de formes. Són edificis més grans i amb més altures, llocs de culte a l'interior dels quals hi ha passadissos ricament decorats amb frescos d'imatges sagrades i estàtues.
 
Els temples sovint es construïen al voltant d'una pagoda i inclouen una sèrie d'altres edificis com dormitoris per als monjos i sales de reunions i d'oració. El temple té una estructura quadrada o rectangular, amb una terrassa externa que representa la Muntanya Meru, la residència simbòlica de la divinitat, envoltat per un gruixut mur per separar el regne del sagrat del món exterior.
 
Per visitar tota la zona de Bagan cal comprar un bitllet que té una durada de cinc dies. Per aventurar autònomament en la infinita selva de pagodes i temples, es pot llogar un scooter elèctric, ideal per no pertorbar la santedat d'aquest lloc.
 
L'afluència mai és excessiva. Es tracta principalment d'asiàtics: monjos i visitants budistes es fotografien entre si, porten regals -flors i espelmes, bols amb menjar i aigua i resen de genolls o amb el front a terra. L'aire fa olor d'encens i al gessamí amb el que trenen llargs collarets.
Desafortunadament hi ha una amenaça que ennuvola la brillantor de l'or de Bagan. Durant dècades birmans i estrangers han perpetrat un saqueig sistemàtic de tresors. Això succeïa especialment en la segona meitat del segle XIX, quan aventurers occidentals i arqueòlegs movien estàtues, frescos i altres antiguitats per emportar-se'ls a llunyans museus.
 
Encara que l'actual govern de Myanmar ha prohibit l'exportació d'antiguitats, hi ha importants elements que segueixen desapareixent a mans de rics col·leccionistes privats, un tràgic destí que els escassos controls de seguretat en les pagodes i els temples de Bagan no aconsegueixen impedir.